Els sarraïns foren els  primers que protegiren la vall que presideixo amb fortaleses estratègiques. En només arribar aixecaren el castell i començaren a conrear les terres que m’abracen. Se les pensaren totes per a crear riquesa amb les meves aigües, les feien arribar a les hortes, als arbres fruiters, a la vinya, a les oliveres. El resultat fou un sofisticat sistema de regadiu en forma de sèquies i canals que encara avui s’utilitza.

També fou el seu enginy el que feu aprofitar els llims que arrossego pels canterers, o fer girar les moles dels molins amb la meva força. També fou la seua saviesa la que perfeccionà els llaüts i la navegació fluvial. Us han deixat moltes costums i tradicions que van des dels pastissets o els noms de lloc fins a estendre la roba al carrer o decorar les finestres amb flors.

Aleshores la Cubeta de Móra feia goig i els cristians, després de conquerir els darrers territoris musulmans de l’Ebre, s’ho pensaren dos vegades abans de fer fora els andalusins. Hi havia el risc de despoblament i abandó dels correus, de perdre tota aquella riquesa. És per això que Guillem de Castellvell, senyor de Móra, Garcia i Tivissa, signà l’any 1176 una carta de seguretat en què es preservaven els drets dels musulmans, les seves propietats i la seva religió. La carta era un cant a la convivència i marca els orígens de la societat morenca actual.

Aquesta convivència durà segles. Ni el decret de Felip III de l’any 1609 per expulsar els moriscos de la Península feu que aquesta convivència es trenqués. Malgrat el decret, un informe favorable del bisbe de Tortosa, permeté als nous cristians de Móra i els pobles de la vora continuar vivint i treballant a la seua terra.

La Móra Morisca, que se celebra cada dos anys, és un homenatge a aquesta convivència, a la pau, a la diversitat cultural, al respecte al drets humans, que avui tanta falta us fa. Amb ella podreu viatjar de ple a la Móra medieval, quan acollia amb harmonia les tres cultures que l’han fet gran: la musulmana, la cristiana i la jueva. El nucli antic s’omple de parades i espectacles i es reprodueix, en funció dels barris on vivia cada comunitat, el seu dia a dia.

Altament recomanable!