En deixar enrere el Pas de l’Ase i al bell mig de la Cubeta de Móra, la primera gran fortificació que em protegeix és el castell de Móra d’Ebre. Recordo encara quan els sarraïns s’assentaren damunt del turó, bastiren una petita talaia que després amb l’ocupació cristiana passaria a esdevenir una gran fortificació. Us asseguro que impressionava, era bella i grandiosa. M’encantava veure com aleshores s’aixecaven castells estratègics com el de Móra a la meva vora, per a controlar-me, per a fer-me seu… i és que era la frontera natural entre andalusins i cristians.

Ramon Berenguer IV, un cop aconseguí fer-se amb les terres que m’envolten donà el castell de Móra a la corona i més tard passà en mans dels Entença. El templers es feren amb els castells veïns d’Ascó i Miravet. Imagineu-vos quins temps… Pagesos, navegants, grans fortaleses, cavallers, ramats, carruatges, passos de barca… aleshores s’anava conformant el futur caràcter morenc i ho feia a partir de tres cultures: la morisca, la jueva i la cristiana. Totes elles amb les seues respectives zones o barris.

Deixeu-me ara que us expliqui una història de guerra, en que jo i la meva barca de Móra d’Ebre, en fórem motiu de discòrdia i violència entre pobles veïns. Ho recordaré sempre, fou èpic i a la vegada trist, però us ajudarà entendre la força inexpugnable del castell de Móra.

Ens aquells temps no existien ponts per creuar-me, qui tenia una barca tenia privilegis i diners. Doncs bé, el Comanador templer d’Ascó, començà a fer pagar a un peatge de l’època a aquells qui volien creuar-me al seu poble, un peatge que fins aleshores cobraven a Móra d’Ebre. Aquests foren els orígens d’una guerra, que després de petites batalles entre templers i els Entença, acabà amb el setge de Móra. Més de 4.000 homes arrasaren i cremaren les terres més fèrtils durant 15 dies, però la vila i el castell mai capitulà.

Com ja us he dit, el futur caràcter ebrenc s’anava construint a poc a poc al voltant de tres cultures, la sarraïna, la cristiana i la jueva. Móra d’Ebre ben aviat es convertiria en una vila medieval i de sang comercial, resguardada i emmurallada als peus del castell. Avui tot aquest entramat de carrers empedrats i cases pairals conformen la vila vella o carrerons, així es com l’anomenen els morencs.

Us convido a endinsar-vos-hi i gaudir amb intensitat d’aquesta vila medieval i el seu castell. Teniu diverses opcions de descoberta, les trobareu a sota!