De tots els rius em sento el més privilegiat, per molts motius, però especialment pels paisatges que em regala la Cubeta de Móra quan la travesso. Aquí el paisatge no varia només en funció de l’estació de l’any, sinó que ho fa cada dia i això només ho puc concebre com un regal.

És un regal de recompensa d’aquells qui entrego les meues aigües. Són els arbres fruiters que enjardinen les zones més planeres de la Cubeta de Móra i els oasis de vida que creen els boscos de ribera que m’acompanyen.

Després de la primavera, quan la Cubeta de Móra es transforma en el país rosa, la tardor és l’estació de l’any que més m’agrada. Les alberedes i els arbres fruiters comencen a preparar-se per a l’hivern i deixen caure les seues fulles. Ho anuncien als quatre vents, vestint-se de mil colors i banyant la Cubeta de Móra de tons daurats. Tot plegat fa que sigui especialment agradable navegar-me o resseguir-me a través del GR99 durant la tardor.

De l'octubre a desembre