Els paisatges canviants de la Cubeta de Móra són un regal d’aquells qui cada dia entrego les meues aigües. Són els arbres fruiters que enjardinen les zones més baixes de la comarca i els boscos de ribera que em vesteixen, sempre fidels, durant el meu camí.

El país rosa dona pas al verd intens de l’estiu, els presseguers després de desprendre’s de la flor comencen a treure les fulles i a fer fruit, és el mateix moment que els boscos de ribera, que després de passar l’hivern completament despullats, cosa que els honra, comencen a treure les fulles més lluentes que he vista mai.

Les altes temperatures de l’estiu a la Cubeta de Móra fa que tothom em vingui a veure: uns naveguen en piragua, altres ho fan amb barca o llaüts turístics, uns altres baixen a pescar, d’altres a remullar-se, també a prendre la fresca amb el garbí, o a la Festa del Riu, les terrasses del Passeig del Pont… Ja ho diuen que a l’estiu tota cuca viu!

Tot això endolcit pels préssecs, els més dolços que mai hagueu tastat, i no ho dic jo, ho diu la Indicació Geogràfica Protegida (IGP) que els protegeix. Els trobareu en qualsevol de les botigues i especialment a les agrobotigues del poble.

És a l’estiu quan Móra d’Ebre em fa viure la cultura de manera més intensa, a banda de la Festa Major, que se celebra a finals d’agost s’organitza la Festa del Riu i el Concurs de Sirgadors, Litterarum i la Fira del Llibre Ebrenc i de forma bianual la Móra Morisca.