Móra d’Ebre és una de les poques poblacions de Catalunya que no té carrer Major, entre els morencs és comú considerar-me a mi, el riu Ebre, com el carrer Major de la vila. Per a mi, creieu-me, és un honor, demostra el seu estima i el paper que he jugat al llarg del anys en la vida quotidiana dels morencs i morenques.

Com ja sabeu, els carrers majors dels pobles són el centre neuràlgic, on gira la vida econòmica, comercial, social i cultural. Us proposo fer un viatge al segle XIX per entendre per què tinc l’honor de ser el carrer més important de la vila.

Heu d’imaginar-me envoltat d’un bullici de gent i d’embarcacions (llaüts i muletes), empenyent el pas de barca que connectava les dues ribes, fent girar les moles dels molins que produïen vora meu, sent punt d’encontre i de joc del jovent, també de les dones que baixaven a mercat i a omplir els seus cànters a les fonts, observador de les rialles d’aquells qui venien a remullar-se a les meves aigües, còmplice dels qui baixaven a festejar i que després veuria casar-se a la Prioral, que per cert, alguna vegada he anegat, però no m’ho tingueu en compte…

Després de que l’activitat fluvial disminuís, amb l’arribada del ferrocarril i la construcció de ponts, els morencs i morenques em deixaren de fer tant de cas, però els hi perdonaré, per què avui, torno a ser el protagonista. Punt d’encontre, de passeig, de pesca, de navegació, de festejos i, sobretot, continuo sent escenari de la festa més bonica que mai ningú em podia dedicar, la centenària i tradicional Festa del Riu de Móra d’Ebre. Gràcies morencs i morenques!

Podeu imaginar-vos aquesta intensa vida fluvial del passat o bé gaudir del meu entorn en l’actualitat des del passeig de l’Ebre i l’Aubadera fins al passeig del Pont i el pont d’arcades.

M’agradarà veure-us passejar a peu o en bicicleta pel carrer Major, us he preparat la ruta pel Balcó de l’Ebre perquè en pugueu gaudir. Sentireu la tranquil·litat d’un entorn urbà agradable envoltat d’una vegetació encisadora, plegats som la casa d’aus aquàtiques com el bernat pescaire, el martinet blanc o el corb marí que de ben segur podreu saludar. Jo us saludaré amb el remor dòcil de les meves aigües.