És tan agradable veure cada dia la bellesa dels boscos de ribera que em vesteixen… Jo els hi ofereixo les meves aigües i ells uns paisatges canviants cada estació, dignes d’admiració. Moltes vegades els pregunto com s’ho fan, em responen que la meva aigua és vida…

Em reconforta quan m’expliquen que gràcies a mi són un oasi de biodiversitat, actualment es troben en regressió a la Mediterrània per falta d’aigua o contaminació. Són boscos eurosiberians, de climes temperats, però jo els dono tota la humitat que necessiten per a poder-se desenvolupar vora el Mediterrani.

M’acompanyen en bona part del meu camí i són més exuberants allà on reposen els meus sediments, on s’hi formen el que anomenen illes de riu i els galatxos, i a on l’home, em disculpareu, li costa arribar.

Tant les illes com els galatxos són petits oasis que m’encarrego d’anar modulant al meu gust, en funció del cabal apareixen i desapareixen sota les meues aigües. Pel qui us ho preguntareu, els galatxos són els canals que dibuixo per a separar les illes dels marges del riu, de vegades trobareu les illes unides a la riba, com a l’Aubadera, enganxada per un riberal, altres cops dibuixo autèntiques illes dins d’un riu, com l’illa de Subarrec, l’illa del Galatxo i l’illa del Vado del Vapor.

Bona part d’aquests espais els heu catalogat com a reserva de fauna salvatge i inclosos dins el PEIN “Illes de l’Ebre. Però ja ho sabeu, quan es tracta de la vida, qualsevol mesura de preservació és poca.

Plegats som aixopluc de la biodiversitat. Moltes aus hi crien i dormen com el bernat pescaire, el martinet blanc, l’agró roig, el martinet ros o el cob marí. Troben la casa en les alberedes formades per bells arbres com l’àlber, el salze blanc, el xop, la freixa, el xop i el tamariu.

Una vegada més jo poso el carrer i les alberedes les cases per a esdevenir, aquest cop, un corredor biològic entre el delta de l’Ebre i l’interior de la Península.

Quan observo els meus oasis de vida noto una natura salvatge, alegre, plena d’olors i cants agradables que m’agradaria que conegueu vosaltres també. La millor forma és navegant en piragua o bé aproximant-se des de la riba a través del Camí de Sirga o GR99.

Si no sou aventurers haureu de conformar-vos amb la visita a l’Aubadera, actualment un parc municipal que es connecta amb el Passeig de l’Ebre